dimecres, 25 de maig del 2016

LA TECNOLOGIA A L'ESCOLA


En els darrers deu anys les innovacions tecnològiques s’han imposat a nivell mundial

fent que no es pugui concebre la idea de que una empresa no disposi de les últimes

tecnologies per desenvolupar la seva activitat. En aquest sentit, a l’Escola Thau

Barcelona s’han anat incorporant aquestes eines en el funcionament de l’aula i com un

element més en l’aprenentatge dels seus alumnes. Així doncs, els alumnes de primària

han incorporat l’ús dels Ipads en la seva rutina diària.

L’ús de les noves tecnologies no ha suposat cap inconvenient per als més joves atès

que, ja des de en petits estan familiaritzats amb elles.

Any rere any, les noves generacions tenen més facilitat per adaptar-se als canvis

tecnològics. Des de ben petits, els pares ja els comencen a acostumar en aquest àmbit.

Alguns experts pensen que això pot representar un problema doncs afavoreix

l’aïllament, genera un vincle de dependència a més de sobre exposar-los a les ones

electromagnètiques. Per d’altres, els habilita a ser competents en un món on ja no es

pot prescindir de la tecnologia

“El mòbil és una tecnologia més, però molt potent ja que les seves aplicacions són

moltes i l’ús com a telèfon és el menys usual. Ara ens fa por veure’ns tots pendents del

mòbil, només hem d’aprendre a no dependre d’ell sinó a gaudir de les seves

possibilitats sense perdre les relacions humanes més físiques i presencials. La televisió

ens havia de deixar calbs quan va aparèixer, el mòbil tampoc ens deixarà calbs.”

“A l’hora de comunicar-se amb els amics, la relació parlant cara a cara, acaba.”

“Són bons aparells i no fa mal tenir-ne, mentre no n’abusis.”

“No són gaire saludables, perquè afecten als nostres estudis greument.”

L’escola està equipada amb altres tecnologies que sí que poden ser utilitzades en

l’àmbit escolar, per exemple: totes les classes, consten d’una PDI. A més a més des de

petits ens comencen ha ensenyar què és la tecnologia. A l’ESO s’aprofundeix més, ja

que treballem amb els ordinadors. No només treballem a tecnologia, sinó que és una

eina molt útil per a fer-la serviren diverses assignatures.

No només és important dominar el funcionament de les noves tecnologies sinó,

també, fer-ne un ús adequat.



BIOGRAFIA JOAN DAUSÀ

Joan Dausà, exalumne de l’escola Thau, va néixer a Sant Feliu de Llobregat al 1979. Es dedica al món de l’espectacle; és cantautor, actor, presentador, llicenciat en Administració i direcció d'empreses i llicenciat en interpretació per l'Institut del Teatre. Va estudiar ADE per indecisió. És molt analista, li agrada el càlcul mental i li encantava jugar al Monopoly. Va optar, com a professió, per una cosa pràctica que es pogués servir per a tot. 
Dues o tres setmanes després  que la seva mare donés a llum,  va morir a causa d’una malaltia. Ella sabia que podria empitjorar durant l’embaràs, però va decidir seguir endavant. Es per aquest motiu que té alguna cançó que la dedicava a la seva mare.
A l'esplai, amb catorze anys, ja anava sempre amb la guitarra amunt i avall. A la universitat estava en un grup de música, els” Na'Fent”. A quart de carrera va anar d'Erasmus a Argentina, es va apuntar a unes classes de teatre a la universitat i li van dir que ho feia bé. Allà es va acabar de convèncer del que realment li agradava fer. Quan va tornar, va  acabar  la carrera i li va atacar la sensació infantil de voler sortir a la tele. Trucà a TV3 i preguntà com ho havia de fer per sortir a “El cor de la ciutat” . L'agafaren per fer d'extra. Va tornar a trucar a TV3 i  va dir a la Laia Espot [directora de càsting] que volia un paper amb text.

També va passar que un mestre hindú li va llegir la carta astral, va preveure que viuria de la seva veu i li va dir que el veia d'actor en un programa infantil. Com que ell venia del món de l'esplai i havia estat professor de danses i cançons a la Pere Tarrés, li va semblar que això del programa infantil tenia sentit. Total, va trucar a TV3, demanà per la Laia Espot i li va dir: "Sóc el Joan, et vaig trucar fa un any. Ara ja estic estudiant a l'Institut del Teatre, i vull que em facis el càsting per al Club Súper 3". Just coincidia que en aquell moment buscaven el nou Petri, el Krust. Va fer el càsting i li van donar la feina. A casa no veien clar això del teatre i va seguir portant la comptabilitat del despatx del seu pare. No volien que descuidés la part més realista, suposant que fos més realista l'economia que el teatre. Quan acabà a l'Institut del Teatre li va sortir feines amb Javier Daulte, amb Oriol Broggi, i començà a fer de presentador d'actes. Després el van agafar per ser la veu del Xavi Masdéu d'”Arròs covat”.
Ha fet de speaker en convencions d'empresa a Turquia, a Roma...
  
L'atabalava que li preguntessin pel carrer si era el Nico de La Riera quan preferia que el reconeguessin per la música.
No escoltava clàssics del rock, escoltava cantautors. Llach, Serrat, Raimon, Moustaki, Víctor Manuel... Durant anys es va dedicar a fer concerts de piano i veu amb peces de Serrat i Llach.  El van demanar que fes un concert benèfic a Luz de Gas i va pensar que podia cantar-hi cançons seves, que ja en començava a tenir. I aquí va néixer tot.!

 Entrevista a Joan Dausà:
Estàs en un moment dolç.
                                                                                            
Sí, però això també t'ho podria dir jo a tu. Des de fora sempre tens la sensació que als altres les coses els surten rodades i senzilles, i jo sé les hores que destino a pensar i preparar i analitzar cada pas que faig.

Res és gratuït.

Exacte. I els moments dolços caduquen. Jo no vull un moment dolç: vull trobar què he de fer a la vida.

On seràs demà?

Encara no ho sé. La vida m'ha canviat molt en els últims anys, i tinc la sensació interna d'haver tancat una etapa. No sé si seguiré fent música. També tinc ganes de treballar per causes socials, i aquesta part meva encara no ha sortit. Cada cop sóc més jo, o sento més que estic fent el que he de fer. No vull triar entre el músic i l'actor, estic entestat a trencar els límits. He fet bandes sonores de pel·lícules, un espectacle de màgia i música amb l'Antonio Díaz i he fet un vídeo-àlbum del segon disc.

A la cançó 1979, del disc Jo mai mai, expliques que la teva mare biològica va morir poc després de tenir-te. Com va anar?

Tenia una malaltia, sempre n'oblido el nom, el meu cap l'esborra. Sabia que si quedava embarassada la malaltia es podia agreujar. Va quedar embarassada, va tenir l'opció de decidir i va optar per tirar endavant l'embaràs malgrat els riscos enormes. Em va tenir i semblava que tot havia anat bé, però dues setmanes després del part es va trobar malament i, quan jo tenia uns vint dies, es va morir.
Ets molt bo comunicant el que fas.

L'esforç de fer un disc és tan important com l'esforç d'aconseguir que la gent el rebi tal com vols. Es fan coses precioses que ningú sap que es fan. Jo intento trobar l'equilibri entre crear i comunicar. Quan faig la cançó oblido que l'hauré de vendre, però quan ja la tinc em dic: ara ja no cal ser sensible, ara hem de veure com comuniquem que aquí hi ha una cançó que a nosaltres ens agrada.
   
Et van penjar l'etiqueta de les cançons tristes.

Faig cançons que parlen de la tristesa, però no et deixen trist. A vegades poso en dubte si tinc dret a parlar de coses que no he viscut. Qui sóc jo per encapçalar els cantants de la tristesa quan no m'han passat coses tristes, quan no se m'ha mort ningú a part de la mare que no vaig conèixer? Però potser tinc la força de parlar-ne precisament perquè no m'han passat.
  
Et desvius per agradar als altres?

Em preocupa no agradar. No és tant que un tuit o un comentari positiu em faci feliç com que em descol·loquen les crítiques que trobo injustificades. I mira que ningú m'ha odiat perquè estigui fart de sentir-me, no he sonat molt a ràdios i teles, qui s'hi suma és perquè vol. Però una crítica em pot desmuntar.






dijous, 19 de maig del 2016

SCHOOL CAMPS

In general we always enjoy going out on school outings with our classmates. It’s a different way of learning and spending our time with friends without technology such as mobile phones, computers or video games.
Last year we went to a two days school camp. We stayed in a big house called “La Farga“. It was like a farm, with lots of ducks, hens and rabbits. If we hadn’t done so much work, we could have spent a better time with our friends. Sincerely we think that the activities we did weren’t fun, actually they were a bit boring.
We all agree that this year, the school camp is going to be the most exciting camp we have ever been on. It will be interesting because we’re going to go to l’Escala and do water sports such as: surfing, kayaking or windsurfing.




MÚSICA I DANSA

La música és capaç de fer sentir i emetre emocions amb només uns simples sons i notes que sobre el paper no són res, però si ho sabem interpretar poden donar vida a totes les idees i pensaments que ens ronden el cap . Gracies a la música podem desconnectar de tot allò que no volem ser conscients, de la pressió que suportem, dels problemes; a més, la música és una sensació vital, que ens ensenya a endreçar i coordinar la ment.
Trobem que la música i la dansa poden transmetre alegria, felicitat, per això, des de P3, ja comencem a practicar danses per fer gaudir famílies i infants. Peró darrera de les danses, les cançons i tot l’espectacle, hi ha molt temps dedicat a aprendre i memoritzar les lletres i els passos d’aquestes. Per altre part aprendre a coordinar-nos ha estat sempre un repte. Però tots els anys ens hem en sortit, i els pares han pogut gaudir del resultat. Que encara que no es vegi va seguit de molt esforç per part dels alumnes i dels professors.
Una altre manera de gaudir de la dansa i la música és ballant i cantant caramelles: unes danses típiques de Catalunya que les fan els alumnes de 3r de primària, aquestes juntament amb” Els segadors“ una cançó que canta tota l’escola, mostra el nostre esperit català.
Una divertida experiència que no tothom ha viscut, ha estat la construcció del nostre propi instrument i poder compondre les nostres melodies. Això ho fan els alumnes de 2n d’ESO, amb l’ajuda de l’equip de mentaniment, i la professora d’aquesta matèria. Amb aquest, els alumnes participen al començament de la Diada de Sant Jordi.



 




LA FÊTE DE (SANT JORDI)


La fête de la St. Jordi c’est la fête la plus importante à l’école. Nous célébrons cette fête le vingt-trois avril.
Le matin, nous nous trouvons toute l’école ensemble dans l’amphithéâtre pour commencer ce jour avec un petit discours de la directrice. Nous chantons aussi les «segadors« et nous jouons de la flûte. Après, les plus petits enfants jouent avec ses jeux différents et très originaux, fabriqués par d’autres élèves. Nous pouvons voir beaucoup de types de jeux comme la marelle, des jeux de balle, des quilles,… Tous avec une récompense. Les enfants adorent ces prix, parce que ce sont de bonbons et des marque-page très jolies.
Par le déjeuneur les cuisiniers de l’école nous préparent des plats délicieux. Nous mangeons des pâtes, du poulet avec des frites et une glace au chocolat. C’est l’unique jour de l’année que nous pouvons boire du Fanta.
L’après-midi s’est plus détendu. Nous nous asseyons à l’amphithéâtre de l’école et nous écoutons la remise des prix du concours de poésie. Dans ce concours, participent des élèves de P5 à 4t d’ESO. Les juges choisissent l’élève de chaque classe qui a présenté la meilleure poésie et lui donnent une rose rouge. C’est émouvant pour vous et c’est un moment inoubliable pour ceux qui gagnent.  


    

50 ANYS DARRERA UNA LLETRA


Fa dos anys, l’escola va fer cinquanta anys, ensenyant coneixements als alumnes. Per aquest motiu tan especial, l’escola va fer una gran celebració.
Ho vam celebrar coincidint amb el dia de St. Jordi. L’escola va convidar a un exalumne molt especial i conegut a l’escola per les seves cançons: en Joan Dausà. El Joan, va compondre una cançó únicament, dedicada a aquesta celebració.
Però la història de l’escola es remunta a fa molt molt més temps, fa mig segle...  
L’escola va començar a funcionar el curs 1963-1964. L’escola va adoptar el nom de Thau, recordant la darrera lletra de de l’alfabet hebreu, que St. Francesc d’Assís va acaparar com a símbol.
Actualment, i per aquesta raó, Sant Francesc d’Assís segueix essent el patró de l’escola i ho celebrem cada any, el dia 4 d’octubre, participant-hi tots els alumnes.
Com que nosaltres no sabem què era anar a l’escola fa vint o més anys i tampoc què hi havia de diferent a l’escola que ara coneixem, hem volgut preguntar a alguns exalumnes i professors: Què recorden especialment de l’escola?

“Recordo que quan vaig començar a fer de professor; no hi havia el poliesportiu, i alguns  camps i camins de l’escola eren de terra”  - Pep Marguí
“Fèiem sumes i restes en els primers ordinadors (Lotus). Era molt difícil, tardaves més en fer una suma o resta en un ordinador que en un paper; molt diferent a la generació actual.”  - Gina Planas
“Especialment recordo les croquetes del “QUICO”: eren boníssimes, i cerc que ara també les deuen fer molt bones”  - Gina Planas
“És una escola on no es formen alumnes, sinó bones persones i ciutadans”  - Gina Planas
“No hi havia un pont que connectés l’edifici de primària amb el de BUP, era com una altra escola”  - Roser Ventosa
“La gespa de davant de l’escola, la de la ronda, era un pati enorme on els alumnes jugaven a futbol”  - Roser Ventosa.